Alberto Edjogo sobre 'Indomable', el seu primer llibre: "Escriure'l ha estat com un oasi"

L'exfutbolista del Centre d'Esports, analista sabadellenc i comentarista televisiu de primer nivell, Alberto Edjogo, ha publicat aquesta setmana el seu primer llibre. 'Indomable' és un quadern de futbol africà en el qual repassa algunes de les peripècies que ha viscut com a internacional amb l'Nzalang Internacional, la selecció del seu país d'origen familiar, Guinea Equatorial, i també d'altres episodis del futbol del continent africà. Futbol, societat, geopolítica o economia són alguns dels ingredients que es barregen en aquesta obra. Dimarts vinent (19h) es presentarà en societat a Pangea, a Barcelona, amb Aitor Lagunas, el sabadellenc Axel Torres i l'exporter camerunès del Sabadell, Tommy N'Kono. Abans, Edjogo ha passat avui pel programa Hotel Suís per comentar el seu primer llibre:

En quin moment decideixes fer el salt a la literatura?

Sempre m'ha agradat escriure perquè crec que és la millor manera d'expressar-te amb el temps necessari i posant tot el que vols dir. Tenia un bloc des de feia molts anys, però durant una època de la meva vida treballava massa i no tenia temps. Un cop vaig quedar una mica més alliberat vaig començar a escriure un llibre de vivències pròpies com a futbolista, però em vaig adonar que una part estava molt bé però el gruix no era res extraordinari perquè la meva carrera tampoc ho havia estat. Per això em vaig plantejar aprofitar les històries amb la selecció de Guinea Equatorial afegint d'altres de futbol africà sempre donant-li un punt de vista social, de costums, descolonització, època d'esclavitud... Hi ha molta tela, no només futbol.

M'esperava un llibre molt més futbolístic però té també una vessant molt política, social i econòmica.

La meva dona se l'ha llegit i m'ha dit que li agradava molt, però que hi havia capítols que tenia massa futbol. És cert que té aquest component més intrínsec del que és l'essència africana. Quan em pregunten d'on sóc sempre dic que de Sabadell però d'origen equatoguineà. I quan em pregunten que on para això em crema la sang, perquè va ser fins i tot una província espanyola fins a finals dels 60. Que la gent no sàpiga on és Senegal o si Sudan és Àfrica o Àsia em xoca. Aquest llibre no és pedagògic, però sí que volia ensenyar Àfrica des d'un altre punt de vista. Aquí es veu tot des de dalt cap avall i el llibre mostra la visió africana del món. Aprofitem el futbol per explicar històries molt maques.

? ÀUDIO #HotelSuís | @albertoowono s'estrena com escriptor amb el quadern de futbol africà 'Indomable'

▶ https://t.co/sYd4pU29TD [39:09] pic.twitter.com/naCtxr4etk

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) October 4, 2019

Són 14 capítols, 14 països, més l'anomenat Odissea a Madagascar. Com ha estat la tria?

Són grans gestes, tragèdies o drames del futbol africà enganxades amb temes socials i polítics, de les quals quatre les he viscut en carn pròpia. Les he intentat espaiar perquè no siguin consecutives. Les més gruixudes han sorgit buscant els punts àlgids de la història del futbol africà com el Camerun de Roger Milla a Itàlia'90, la Ghana de 2010, la Nigèria dels anys 90... i jugadors com Drogba, Eto'o o Weah. Xerrem molt del que han fet sobre el terreny de joc però també com han impactat a la societat africana.

El pròleg és de l'exfutbolista Frédéric Kanouté i narra el sentiment de pertinença i de responsabilitat respecte a les seves arrels. Una manera de ser que sempre he vist també a la família Edjogo.

És la famosa trucada d'Àfrica. El tema Kanouté va sorgir a partir d'Andrés Palop, amb qui treballo a Mediapro. Li va enviar la meva introducció, vam parlar per videoconferència i de seguida es va interessar. Ell va néixer a França, el que li dóna encara més valor. Tenia costums de Mali però era internacional amb les inferiors de la selecció francesa. Estava en una prellista amb l'absoluta per a l'Eurocopa i a la vegada va rebre la trucada de Mali. El més fàcil hagués estat esperar a la francesa perquè en aquell moment jugava al Tottenham i ja era un jugador important de la Premier, però va decidir per responsabilitat havia de marxar a Mali per fer el camí invers. L'Àfrica sempre ha estat expoliada, una font de recursos per als països europeus, i ara els que som originaris d'allà tenim la responsabilitat de tornar una part d'això al continent. És un noi espectacular i no hi havia ningú millor per fer aquest pròleg.

El primer capítol està dedicat a un símbol com Nelson Mandela.

No aixecarem la llebre però és cert que ens ajuda a entendre molt bé quins són els problemes a Sud-àfrica i per què fins als anys 90 un negre no podia prendre un cafè en un restaurant de blancs o anaven a platges diferents. Va estar empressonat per fortificar aquests drets humans i la igualtat entre races al país. Va utilitzar la pilota per oblidar les diferències del color de la pell. S'havia de començar amb algú tan potent com Mandela.

Guinea Equatorial tampoc podia faltar.

En els quatre capítols d'experiència pròpia hi ha molt dels Juvenal, Epitié, Bodipo, Benjamín i companyia, però hi ha un de molt directe quan Guinea Equatorial arriba a les semifinals de la Copa Àfrica. En aquella fase de classificació van passar tantes coses: malalties, morts de presidents, conflictes territorials... Mentre llegeix futbol, el lector també té geopolítica i societat africana.

Amb quin país, personatge o gesta has gaudit més?

Hi ha un capítol que em posa els pèls de punta tot i rellegir-lo quatre vegades com és Zàmbia. Era una excolònia britànica, amb la qual cosa sempre han tingut futbol. Al principi els blancs i els negres no podien jugar junts. Als Jocs de Seül'88 van guanyar per 4-0 a Itàlia i comencen a fer grans coses com semifinals de Copa Àfrica o quedar-se molt a prop d'un Mundial. Lamentablement hi ha un accident en el qual moren tots els jugadors de la selecció excepte els tres que jugaven a Europa. Els que estaven a Sud-àfrica, Zàmbia o el Congo a mig camí de Senegal reposten a Gabon i quan surt un altre cop s'estavella. Els que venien d'Europa s'assabenten que la seva família futbolística ha mort quan veuen el vol cancelat per accident. Podrien haver dit fins aquí, però Kalusha Bwalya, que li havia fet un hat-trick a Itàlia, decideix continuar endavant primer com a jugador i després com a president de la Federació. Aquest capítol té un final espectacular i només d'explicar-lo posa la pell de gallina. Recull molt bé l'essència del poble africà, moltes vegades colpejat però que després s'aixeca. Per això el títol del llibre és 'Indomable'.

El teu pare diu que sent orgull per la teva feina vinculant el futbol i el seu continent d'origen.

Just avui li he portat el llibre. Les dues grans passions que s'ajunten en el llibre, Àfrica i el futbol, em vénen d'ell, des que ell jugava als veterans de Los Jardines. Jo vaig anar a la selecció equatoguineana abans que el Juvenal i el que em vaig trobar era dramàtic. No hi havia infraestructures, no hi havia diners del petroli i les vam passar magres, però com diu el meu pare, sempre ho he vist com un fet circumstancial, no com un obstacle. És la manera de treure'ns l'estigma de victimisme. Hem d'anar endavant i canviar les coses sempre que es puguin.

El procés de redacció del llibre com ha anat?

Estic acostumat a escriure articles i un llibre era un repte majúscul. La documentació l'he rescatat des de partits dels anys 80 fins a llibres en francès dels grans líders africans o documentals de tot tipus. Sempre he tingut un propòsit. El que em serveixi pel llibre perfecte, i el que no també perquè ja ho tinc per a mi. Ha estat un procés llarg, pràcticament un any, i la tasca més farragosa ha estat filar prim parlant amb els editors un cop ja estava escrit. A mi m'ha ajudat molt per distreure'm una mica de l'actualitat del futbol. Ha estat un oasi, he sortit de la bombolla i ha descansat la ment del que faig cada dia. Ha estat un bon psicòleg.