Alfons Borrell, l'artista que vol ser pintura
El pintor sabadellenc Alfons Borrell exposa a la ciutat que el va veure créixer. El barri de Covadonga i l'Acadèmia Belles Arts mostren treballs de l'artista, per qui la pintura consisteix en impulsos emocionals i d'estat d'ànim. Ell mateix ha explicat els alts i baixos de la seva biografia a Ràdio Sabadell.
Alfons Borrell va néixer el 1931, i l'any 40 la seva família va venir a viure a Sabadell i van muntar una rellotgeria. La ciutat tenia un quart dels habitants que té ara, però entre aquests hi havia pintors dels quals Borrell assegura, al programa Al Matí, "que anaven a pintar fora i jo mirant com ho feien, vaig anar aprenent", quan aproximadament "devia tenir setze anys". Podeu escoltar l'entrevista sencera aquí:
La vivència que el va impactar decisivament va ser l'estada a Mallorca al taller d'Anglada Camarasa, duran el servei militar. Borrell es confessa lent per a treballar el resultat de l'obra pictòrica que l'ocupa. L'any 1955 va deixar de pintar art figuratiu i es va endinsar en l'abstracció, amb un reconeixement desigual.
L'experiència negativa amb el grup Gallot li va suposar estar gairebé 8 anys sense pintar. Però l'interès posterior de Lluís Maria Riera, director artístic de la Galeria Joan Prats, el va portar a rellançar la seva carrera, entrant en contacte amb Joan Brossa. En les seves últimes obres, treballa la fugida del color de la taca. Diu que li agradaria ser ell mateix, pintura. Defuig, en canvi, l'apel·latiu de Rothko català, perquè troba que ell i el pintor letó no han fet coses similars.
La mostra actual a l'Acadèmia Belles Arts ha estat molt ben rebuda, i la visita a la Capella Blava obra de l'artista al barri de Covadonga ja ha exhaurit les entrades.