El govern municipal defensa la seva mà dura contra les ocupacions conflictives

Tolerància zero. El govern de Marta Farrés ha defensat un viratge més restrictiu contra les ocupacions conflictives que es detecten a la ciutat. "No pot ser que gent que ocupi habitatges, per més que sigui una necessitat social, ens acabi provocant problemes greus. Hi ha d'haver una intervenció pública", sentencia l'alcaldessa. En aquest sentit, defensen que des que són al capdavant de l'Ajuntament s'ha actuat en tantes ocupacions problemàtiques, al voltant de la seixantena, com el govern quadripartit en tot el mandat anterior. Per això conclou que "abans, Sabadell era una ciutat fàcil per ocupar".

El tinent d'alcaldessa de Seguretat, Jesús Rodríguez, també ha posat l'accent en el fet que "les ocupacions eren ignorades pel govern anterior" i que ara s'ha redactat un nou protocol perquè la Policia Municipal "actuï". Sobretot, ho farà amb rapidesa en els casos dels ocupes "de màfies que es dediquen a cobrar a un tercer o l'altre tipus d'incívics que es dediquen a extorsionar les comunitats ocasionant molèsties i reclamant quantitats econòmiques". Per permetre l'actuació precoç dels agents locals, l'alcaldessa ha apuntat que "és molt important que de seguida es truqui la policia" i que "es recopilin les dades delictives per facilitar que fiscalia pugui actuar".

Un altre dels cavalls de batalla de l'actual executiu en matèria d'ocupacions serà combatre les que afecten habitatges públics. "Són pisos destinats al parc d'emergència social i, per tant, hi ha famílies que han fet la sol·licitud a Vimusa i veuen impedit el seu accés a l'habitatge perquè està ocupat", alerta el regidor d'Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés. Ara, l'Ajuntament podrà expulsar els inquilins perquè els pisos públics s'equiparen a les primeres residències.

Crida: "S'està criminalitzant l'ocupació"

Des de la Crida per Sabadell han lamentat que el govern municipal "criminalitzi" les ocupacions enmig de la crisi del coronavirus, que fa més difícils les condicions de vida de la ciutadania. "No pot ser que des de les administracions estiguem sent incapaces de garantir el dret a l'habitatge efectiu i, a sobre, ens dediquen a criminalitzar que les persones es busquin la vida i ocupin un habitatge buit", ha respost Glòria Rubio, exregidora d'Habitatge durant el govern quadripartit.

Actualment hi ha 1.332 habitatges ocupats, mentre que a principis de 2019 n'hi havia 1.323. El govern justifica la crescuda malgrat el seu canvi de criteri perquè diuen que en anys anteriors "l'augment havia arribat a ser de cent ocupacions".