El marge del Creu Alta Sabadell respecte al descens es redueix al no-res

Els pronòstics indicaven que podia ser una jornada poc propícia per al Creu Alta Sabadell Handbol i així ha estat. La derrota a casa davant un dels aspirants a l'ascens com és l'Esplugues (23-33) combinada amb una nova victòria del Banyoles (la tercera en les darreres quatre jornades) deixa els arlequinats encara fora del descens, però empatat a punts amb els banyolins, que marquen la zona de perill.

A Cal Balsach, el dia que podia tornar el públic a les graderies, els de Sergi Cifré es van quedar sense opcions gairebé des del principi. "Han imposat molt ritme, jugant de la mateixa manera els 60 minuts. Costa seguir-los, però tot i que no són de la nostra lliga, mai donem cap partit per perdut. L'objectiu era no sortir enfadats i treballar altres aspectes. Algunes coses les hem complert, però d'altres no", comenta insatisfet el tècnic. La diferència en el marcador al descans (9-14) era encara salvable, però a l'inici de la segona el forat es va engrandir massa com per somiar amb la remuntada. El pitjor de tot no va ser encadenar la quarta derrota consecutiva, sinó la preocupant lesió que va patir Francesc Asensio, qui podria estar-se diverses setmanes de baixa. "Se'ns ha trencat un puntal de l'equip. Esperem que no sigui res però sembla la mateixa lesió que va tenir l'últim cop i va estar dos mesos fora", explica el porter Juan Cañamero.
 

Punt valuós de l'OAR Gràcia en un nou final d'infart

Si els creualtencs s'havien de veure les cares amb el segon classificat de Primera Nacional, l'OAR Gràcia ho feia davant el tercer, el Sant Cugat. En termes de classificació, doncs, l'empat final (27-27) hauria de deixar més que satisfets els verd-i-blancs, però tal com es va desenvolupar el xoc, el regust va ser més aviat el d'haver deixat escapar viu un rival a priori superior. Tal com va passar la setmana passada en l'agònic triomf contra el Sant Joan Despí, els de Cesc Borrell van arribar a gaudir d'un avantatge molt còmode en el marcador (de sis en aquest cas), forjat gràcies a un gran final de primera part i una sòlida actuació a la represa.

Ara bé, els santcugatencs van demostrar perquè són un equip de la part alta aconseguint retallar tota l'escletxa oberta. Amb 26-25, el capità dels graciencs, Quim Vaíllo, va tenir a les seves mans posar-se dos amunt, però es toparia amb el porter visitant. "Fa molta ràbia, però fa un mes era impensable poder rascar un punt contra un equip com Sant Cugat. Tot i això, ho hem tingut de cara...", reconeix Vaíllo. Del possible 27-25 es va passar al 26-26, i amb 27-27, una possible acció de sabotatge va ser determinada amb un cop franc amb el temps complert. Contra el Sant Joan Despí, Pol Torras va materialitzar el gol de la victòria; aquest cop va ser impossible. Així van ser aquests instants finals:

El retorn de Guillem Correro

Coincidint amb la reentrada de públic al pavelló, Guillem Correro va tornar per primer cop al pavelló de l'OAR Gràcia des que va marxar del club, fent-ho en aquest cas a les files del Sant Cugat. "Més enllà de l'empat, sempre fa il·lusió tornar a casa. Molt content de jugar contra excompanys, i molts d'ells amics". Va acabar amb quatre gols i marcant el definitiu 27-27, mentre que el seu germà Bernat, segon capità del Gràcia, en va fer tres.