El periple que han de superar els estrangers per votar

El 28 de maig els sabadellencs estan citats a les urnes, però no tots els residents aquí podran votar. A diferència d'altres països europeus, la constitució del 1978 reserva aquest dret a aquells qui tinguin la nacionalitat espanyola, a altres ciutadans europeus o a les persones immigrants que tinguin permís de residència a més d'un conveni de reciprocitat amb el seu país d'origen (en són una quinzena; alguns d'ells, Perú, Bolívia, Nova Zelanda o Noruega). En la majoria de casos, també han d'haver residit un mínim de 5 anys de manera legal i ininterrompuda al país. 

El president de la Federació Associacions d'Immigrants del Vallès (FAIV), Lamine Souane, considera que caldria canviar l'ordenament jurídic per tal que el dret a vot estigui subjecte a la residència i no a la nacionalitat; una reflexió que ja van apuntar fa uns mesos Esquerra Republicana i la Crida. 

"En una democràcia normal, una persona que està treballant i cotitzant legalment en un país hauria de tenir el dret a decidir"

Des de la FAIVS demanen això perquè els requisits actuals dificulten i endarrereixen molt l'accés dels nouvinguts (fora de la UE) a les urnes. Un dels factors que assenyala Souane és el temps en què poden tardar per aconseguir la nacionalitat espanyola. 

"Alguns països obtenen la nacionalitat amb menys temps, però d'altres en tarden molt més. Fins a 10 anys, en el cas de Senegal!" 

Segons les dades oficials, a Sabadell el 13 per cent de la població (equivalent a unes 29.000 persones) és estrangera i, la Crida concreta que 15.000 residents aquí estan privats d'aquest dret. És a dir, gairebé la meitat. 

Qui pot votar el 28-M?

• Els ciutadans amb nacionalitat espanyola que visquin aquí o aquells que estiguin temporalment a l'estranger. 
• Els majors de 18 anys que no estiguin privats d'aquest dret per ordre d'una sentència judicial
• Els nouvinguts que tinguin el permís de residència a l'estat espanyol
• Els qui hagin residit a l'estat durant un temps mínim de 5 anys abans de fer la sol·licitud 
  Uns tempos, però, que es poden escurçar o allargar en funció de cada país. En el cas de Noruega i Regne Unit, per exemple, són 3 anys. 
• Estar inscrits al padró
• Expressar la voluntat de votar. Per fer-ho, cal acudir presencialment a l’Ajuntament, fer el tràmit a través de l'Institut Nacional d'Estadística o enviar una notificació per correu postal a la delegació provincial de l’Oficina del Cens Electoral. La data límit, però, va ser el 15 de gener.

Què implica el conveni de reciprocitat?

Es tracta d'un acord que permet votar als nouvinguts a Espanya i a la inversa. La llista d’estats amb acords de reciprocitat de vot és la següent: Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea del Sud, l’Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, el Perú, el Regne Unit, Trinitat i Tobago i Xile. El govern no amplia els països amb dret a vot des de les eleccions municipals del 2011: el 2019 podien votar ciutadans de 12 països extracomunitaris però ara en són 13 perquè s’hi afegeix el Regne Unit, que l’1 de gener del 2021 va sortir de la UE.