Els ciutadans destinen més del 30% dels ingressos a pagar les quotes d'habitatge
El preu de l'habitatge arriba a nivells de 2008
El cost de l'habitatge, sigui de lloguer o de compra, ha arribat a nivells de 2008 o, és a dir, d'abans de la crisi econòmica i a l'esclat de la bombolla immobiliària. Un increment de les quotes que no s'ha traduït en un augment dels salaris. Així ho posa de manifest l'informe Dinàmica, accés i característiques del Parc d'habitatges del Vallès Occidental que ha elaborat l'Observatori del Consell Comarcal. "Després de 10 anys estem en un moment en què el preu és més elevat" ha explicat al programa Al Matí de Ràdio Sabadell, un dels tècnics de l'Oficina, Oriol Mestre. L'estudi també posa damunt la taula que els ciutadans de la comarca destinen un 38 per cent dels seus ingressos a pagar les mensualitats del lloguer, mentre que, en el cas de l'habitatge de propietat, el percentatge ronda el 23 per cent. "Els índexs d'esforç econòmic assenyalen que les famílies que destinen més d'un 30% a les despeses d'habitatge estan en risc d'exclusió social", assegura Mestre. Així doncs, la mitjana dels preus de lloguer està als 640 euros mensuals, mentre que el preu de l'habitatge de compra està en els 1.730 euros al metre quadrat. D'altra banda, l'Observatori mostra que 6 de cada 10 transaccions que s'han fet en els últims temps a la comarca han estat de pisos de lloguer, mentre que, en el cas de la compra, gairebé la totalitat són del mercat de segona mà.
Com són els habitatges de la comarca?
L'estudi assenyala que al Vallès Occidental hi ha 394.550, però Mestre està convençut que, actualment, ja n'hi ha més de 400.000. Uns habitatges que són, majoritàriament pisos, que tenen entre 3 i 5 habitacions i unes dimensions d'entre 76 i 90 metres quadrats. D'altra banda, un 85 per cent són llars d'ús principal dels ciutadans i un 3 per cent es destinen a altres usos. L'11 per cent restant, l'estudi considerat que són habitatges buits. Pel que fa a l'edat de les llars, un 44% estan construïdes entre l'any 1981, una realitat que es concentra en alguns municipis de la comarca. "El cas de Sabadell i Terrassa és, però, diferent, perquè allà s'hi van fer moltes construccions entre els anys 60 i 80", ha explicat Mestre. D'altra banda, abans del 2013, l'habitatge protegit afectava la meitat del parc construït i ara ha passat a ser gairebé residual només amb el 10% del parc acabat. "Ara, la construcció d'habitatge lliure s'ha recuperat, però no ho ha fet al mateix ritme el cas de les llars protegides" assenyala Mestre. Cal tenir en compte que, entre l'any 2013 i el 2017 s'han construït 340 habitatges de protecció, cosa que suposa un 6 per cent de les edificacions acabades.
