El Taulí aspira a arribar a les 200 famílies necessitades de cures pal·liatives pediàtriques de la Catalunya Central

L’Hospital de Sabadell serà un dels tres centres de referència en cures pal·liatives pediàtriques de Catalunya, juntament amb la Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu de Barcelona, abans que acabi l’any; un servei que arriba com a contrapartida a la pèrdua de la unitat d’oncologia infantil la primavera del 2019. Aquest salt permetrà la unitat de cures pal·liatives pediàtriques sabadellenca, en marxa des del 2017 amb finançament de la Fundació Enriqueta Villavecchia, rebre recursos del Catsalut i atendre a més famílies. Teresa Gili, cap de la unitat de cures pal·liatives pediàtriques del Taulí, confia que, d’aquesta manera, es pugui arribar a les més de 200 famílies de la Catalunya central que necessitarien aquest servei, enfront la cinquantena anual que atenen amb un únic equip: “Quan atenem a una família l’hem d’atendre en la màxima expressió. No podem acceptar volum, és més qualitat que volum. Ara agafem els nens que són la punta de l’iceberg, però hi ha moltíssima més necessitat del que podem assumir”. En aquest sentit, assenyala que entre els hospitals de referència només s’arriba al 25 per cent dels infants que ho necessiten.

El salt de la unitat de cures pal·liatives del Taulí per convertir-se en centre de referència és molt important per arribar a més infants i oferir-los un servei que en adults està més que consolidat. “Fa molts anys que hi és en adults però en pediatria no existia, però el departament de Salut i la Fundació Enriqueta Villavecchia han apostat per aquest suport. Ha vingut per quedar-se, segur”, apunta Gili. En aquest sentit, assegura que aquestes atencions són imprescindibles per garantir una bona qualitat de vida als infants amb patologies incurables i a les seves famílies, ja que la situació es pot allargar durant molts anys. “El nostre paper és estar molt presents i evitar-los que passin per urgències. Abans, les famílies havien de venir molt a urgències i els atenien persones diferents i hi havia multitud d’ingressos, que suposen autèntics problemes”, destaca la cap de la unitat, remarcant que tota l’atenció es fa als domicilis. Així mateix, més enllà de les necessitats de l’infant, també s’està pendent del conjunt de la família: “Tenint un nen malalt es pot tenir una vida de qualitat, però algú t’ha d’ajudar. Tenim un psicòleg i un treballador social que els acompanyen”.