En directe: De 20:00 a 22:00
En Joc
A continuació:
De 22:00 a 23:00
Fórmula musical
De 23:00 a 23:59
La Caverna Galàctica (R)
Façana del Parlament de Catalunya | Roger Benet Façana del Parlament de Catalunya | Roger Benet
12.05.2021 13:40

Fernàndez, Ciuró i Mena asseguren que anar a eleccions no seria un escenari bo per ningú

Les negociacions per formar govern a Catalunya segueixen encallades i cada cop s'està més a prop de la data límit: el 26 de maig. Si abans d'aquest vint-i-sis no hi ha president investit, s'haurà esgotat el temps de dos mesos des de la primera votació el 26 de març, es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions 47 dies després, per tant, pel dimarts 13 de juliol. Aquest matí, els polítics sabadellencs han analitzat aquest matí al programa El Cafè de la Ràdio el bloqueig de les negociacions entre Junts i Esquerra.

Esquerra reclama el suport de Junts

Els republicans són la primera força independentista a la cambra i que aposta per obtenir la presidència amb el suport dels de Puigdemont. L'exalcalde de Sabadell, ara diputat al Parlament, Juli Fernàndez, recorda a Junts les investidures de Mas, Puigdemont, Torra i la de Jordi Turull i reclama que ara votin a favor d'Aragonès.

"El que no podem permetre'ns, i crec que tots estem d'acord, és anar a unes eleccions que farien que perdéssim el 52% del vot independentista i que el millor i més responsable és que passi allò que ens van proposar, que és que investeixin Aragonès tal com vam fer amb la presidenta Borràs".

Malgrat això, per Fernàndez no tanca les portes a l'acord entre els principals partits independentistes.

"Creiem que cal continuar negociant sense la pressió electoral, plantegem que compleixin aquesta oferta que van fer públicament i que han reiterat en privat".

Una oferta que implicaria cedir quatre vots als republicans i així, amb el suport dels Comuns i la CUP, sumar més vots afirmatius en una hipotètica segona votació del candidat Aragonès.


Els Comuns han obert el diàleg amb Esquerra

El grup de Jéssica Albiach proposa explorar el possibilitat d'un govern d'esquerres que doni resposta a la crisi social i sanitària que vindrà després de la pandèmia. Joan Mena, portaveu del partit i diputat al Congrés, ha qualificat de "bogeria" una repetició electoral.

"Veiem una oportunitat que Junts per Catalunya no estigui al govern de la Generalitat, creiem que això seria positiu pel país i des d'En Comú Podem estem disposats a l'acord amb Esquerra Republicana".

Per Mena un pacte amb Esquerra no implica que cap dels dos actors renunciés als seus ideals.

"Estem disposats també a entrar al govern, creiem que això també forma part de la responsabilitat política, però crec que no estem en aquest moment. Estem parlant del més important, i no són les cadires de les organitzacions, sinó com abordem els problemes dels catalans i les catalanes".

 


Junts reclama a Esquerra negociar un acord de legislatura i no d'investidura

Des de Junts per Catalunya responsabilitzen els republicans del trencament de les negociacions. Per Lourdes Ciuró, portaveu municipal i número 20 de Junts a les llistes per Barcelona, l'únic escull que quedava era la política dels dos grups al Congrés de Diputats i descarta investir Aragonès sense un acord previ.

"A no ser que el que es persegueixi és el que ha suggerit el senyor [Joan] Mena... que seria que ens hi posem nosaltres [els Comuns] amb el suport del PSC i així s'arracona a Junts. I es tracta d'això que ens ho diguin, però està clar que no donarem suport a un govern que no sigui independentista i del que no en formem part".

Per Ciuró cal que els republicans tornin a la taula de negociació i confirma que ningú voldria una repetició electoral.

"En cap cas serem espectadors d'un govern en minoria, com a força política tenim la responsabilitat de 32 diputats i la nostra obligació és donar sortida a un govern del 52% independentista. No ens plantegem altra cosa i hem de reprendre les negociacions".

Una situació a la qual cal sumar la CUP que va signar amb ERC un pacte (qualificat de mínims pels anticapitalistes) després del 14-F. La data límit, el 26 de maig.