Gwangju 2019: dues plates que satisfan al waterpolo sabadellenc

El Mundial de Gwangju ha deixat valoracions molt similars a les seleccions de waterpolo. Tant la masculina com la femenina s'han proclamat subcampiones del món a Corea, quedant-se amb la mel als llavis a la final. En tots dos casos, però, els rivals -Itàlia en el cas dels nois i Estats Units en el de les noies- van ser clarament superiors. Les desfetes en els partits decisius pel títol, però, no treuen dolçor al regust amb el qual l'expedició sabadellenca ha tornat de terres asiàtiques. La boia Maica Garcia, per exemple, creu que s'ha de valorar com toca aquesta nova medalla per al waterpolo femení de casa nostra: "Des de Sabadell ara assimilem millor aquesta plata que ha estat increïble. L'hem treballat moltíssim i crec que hem donat un bon nivell de waterpolo. Estem contentes amb el resultat i amb l'esforç fet". El premi extra per haver estat finalistes a Gwangju és el de tenir la classificació directa per als Jocs de Tòqui de l'any vinent. "Era molt important assolir la plaça olímpica perquè ens treu pressió aquesta temporada. Podem respirar tranquil·les ara preparant els Jocs", reconeix la jugadora de l'Astralpool.

A diferència de les noies, que han assaborit en recents ocasions títols com l'Europeu o el Mundial, a l'actual generació masculina se li segueix resistint un or, el que va provocar "angoixa" el dia de la final, segons l'internacional del Natació Sabadell, Sergi Cabanas. "Se li podria haver guanyat a Itàlia, però ells van ser molt superiors a nosaltres tirant d'ofici. Vam morir amb el nostre estil i la nostra manera de fer les coses i per això no canviaria com vam jugar la final, perquè és la que ens va permetre arribar fins la final. No ens va sortir bé, però vam acabar amb el cap ben alt i amb la plaça olímpica", resumeix el jugador de l'Astralpool. Valorant tot el campionat en general, Cabanas reconeix que van "desmotivar-se" quan a la fase de grups van perdre contra Hongria, el que propiciava un creuament contra el primer del grup de la mort. Aleshores, però, es van créixer, primer contra Sèrbia: "Tothom li treu mèrit al fet que no estiguessin els millors, però tot i així estem parlant de jugadors de màxim nivell". I més tard, davant Croàcia a les semifinals, en el que per a Cabanas va ser el millor partit dels de David Martín, especialment en defensa: "No donaven un duro per nosaltres però ells van pecar una mica de l'egocentrisme que tenen els balcànics i de no haver tingut cap partit dur fins aleshores".

Cara i creu a la natació

La natació, en canvi, ha deixat sensacions contraposades: de l'alegria de l'artística a la decepció, entre d'altres, de la bracista Marina Garcia. El balanç més dolç és el d'Ona Carbonell i els seus tres metalls (dos argents i un bronze) que fan de la del Natació Sabadell la nedadora amb més medalles en Mundials a la història. "Ha sigut un Mundial molt bonic i tant en equip com per parelles i en el solo hem complert els objectius fixats", valora Carbonell. Era el seu setè Mundial i el del debut de la sabadellenca Emma Garcia, que no va poder trepitjar el podi a les rutines mixtes.

Marina Garcia, per contra, ha tornat de Corea amb un regust més aviat agre després de caure a la primera sèrie de l'única prova que nedava, els 200 braça. La bracista del Natació Sabadell va fer un temps dos segons per sobre de la seva marca de classificació: "El resultat obtingut no és el que esperàvem però sempre hem de mirar la cara positiva del que hem fet. Crec que ha estat una temporada molt sòlida i amb moltes passes endavant. Em quedo amb l'aprenentatge. Això és esport, i quan estàs avall i no a dalt has d'enfocar les coses el més positiu possible perquè la feina feta serveix per a l'any vinent". El paper de Marina Garcia, això sí, s'emmarca dins d'un Mundial discret i decebedor de la natació espanyola, incloent-hi també l'ex del Club, Mireia Belmonte.