Ian Tarrafeta: "Perdre'm el partit del Kiel va ser dur però m'il·lusiona viure-ho en un futur"

Als seus 20 anys, Ian Tarrafeta és un dels esportistes amb més projecció en el món de l'handbol estatal. No obstant això, el central sabadellenc del Balonmano Granollers, forjat a la pedrera de l'OAR Gràcia, viu una temporada de llums i ombres. El punt àlgid va ser formar part de la preselecció de Jordi Ribera per disputar el passat Mundial d'Alemanya i Dinamarca amb un altre sabadellenc com Aleix Gómez. La cara més cruel de l'esport la viu ara després de trencar-se per segona vegada el cinquè metatarsià del peu a finals de gener en una concentració amb la selecció espanyola sub-20.
 

Com va la recuperació?

Molt content, ja fa un mes de l'operació i la cicatriu ha tancat molt bé. Esperant ara que em donin el permís per començar a córrer i saltar. Calculo un mes o un mes i mig per estar a la pista un altre cop.

Sent una recaiguda, ara amb precaució...

Totalment. El primer cop va ser a l'agost, just a la primera setmana de pretemporada. Amb els metges vam decidir seguir un tractament conservador i havia soldat bastant bé l'os, però va ser una acció molt tonta. El peu va fer una rebrincada i a la radiografia vam veure que s'havia obert un altre cop. Ara porto una placa i cinc claus, i em sento més segur.

Per què fastigueja més?

Sobretot pel moment de la temporada. Ara arribava la competició europea i tenim un equip per aconseguir grans coses. El Kiel, juntament amb el Barça, és l'equip amb més història a nivell d'handbol i haver d'estar a la grada va ser bastant dur, però m'il·lusiona que en un futur pugui viure partits d'aquest tipus.

Hi ha una plaga de lesions en el món de l'handbol...

És una barbaritat la quantitat de partits que juguen els internacionals. Al Mundial, hi va haver seleccions que van jugar 10 partits en dues setmanes. Les queixes s'haurien de traslladar a les federacions perquè si volem mantenir aquest esport tan maco, hem de canviar les coses.

La millor notícia va ser formar part de la preselecció de Ribera...

No m'esperava estar a la llista al costat de noms de la talla d'Sterbik, Entrerríos... jugadors que jo mirava a la tele quan tenia 10 anys. És molt il·lusionant. Si tinc sort amb les lesions i segueixo treballant d'aquesta manera, potser m'arriba l'oportunitat d'estar a la pista amb ells. El seleccionador sempre té molt contacte amb els joves.

Seguint la gran temporada de l'OAR Gràcia des de la distància?

Tinc molts amics a l'equip. Amb la majoria vaig jugar a alevins i infantils, i és molt maco veure com els hi surten les coses bé. Ara que estic desgraciadament lesionat aprofito cada dissabte que juguen a casa per anar-los a veure i segur que aquest projecte ens portarà coses molt bones.