La B-40 suposaria un creixement econòmic i la retirada de vehicles de Sabadell, segons un estudi

Un estudi de l'Institut Ostrom, encarregat per la Cambra de Comerç de Sabadell, determina que la construcció de la B-40 suposaria múltiples beneficis per a la ciutat. Després d'analitzar l'impacte d'altres infraestructures similars al Quart Cinturó d'arreu del món, s'ha arribat a la conclusió que tindria un impacte econòmic positiu. D'una banda, el PIB creixeria un 1,5 per cent a curt termini i la desocupació es reduiria un 2,8 per cent a curt termini i un 4,4 a partir dels deu anys de la infraestructura. Pau Vila, director de l'Institut Ostrom, ha destacat més avantatges de la B-40:

"En tots els casos en què s'han construït infraestructures equivalents s'ha produït un augment destacat de la productivitat, sobretot en entorns industrials com és el nostre"

"Hi ha un mínim de 13.000 vehicles diaris que sortirien del nucli urbà de Sabadell. Això suposaria la reducció de la contaminació acústica i de la pol·lució de l'aire"

Amb aquestes dades a la mà, el president de la Cambra, Ramon Alberich, considera imprescindible que es construeixi la B-40 en la seva totalitat, des del Penedès fins a Sils, i no només la Ronda Nord com s'està plantejant. Per Alberich, és important anar més enllà de l'argument medi ambiental:

"El centrat no es pot centrar exclusivament en els aspectes mediambientals. És necessari incorporar a l'anàlisi l'impacte en el benestar social, la salut de les persones, l'ocupació, la qualitat de vida i la lluita contra l'empobriment"

"És un error confondre la Ronda Nord de Sabadell amb la B-40. Fer passar la B-40 per una zona urbana és un altre error, perquè estarem reproduint les Rondes de Barcelona"

"Creiem que s'ha de separar la Ronda Nord de Sabadell, que és imprescindible per la ciutat, i la B-40 hauria de tenir un traçat per fora"

Des de la Cambra, a més, consideren que la construcció de la construcció de la B-40 hauria d'estar d'acompanyada de l'actualització de la resta de vies interurbanes de la comarca, en la línia del que fixa el Pla de Mobilitat del Vallès. Alberich, a més, insisteix que les administracions haurien de treure recursos d'on fos per fer-ho possible.