La visita del Teruel fa rememorar les arrels de Toni Seligrat com a entrenador

El vincle entre el Centre d'Esports Sabadell i el Club Deportivo Teruel és pràcticament inexistent. Fins a la temporada passada, el més semblant a un nexe entre tots dos clubs era José Manuel Embela, entrenador turolenc a la 2012/13 i pare de l'exporter arlequinat Aitor Embela. Però el primer duel entre Sabadell i Teruel des de l'any de l'ascens a Ipurua comptarà amb la presència, a la banqueta arlequinada, d'un inquilí que té La Pinilla com un dels seus primers estadis anotats en el seu currículum: Toni Seligrat. A la temporada 2003/04, el de Torrent tenia 35 anys i va rebre la trucada del Teruel per dirigir el seu primer equip. Eren les seves primeres passes com a entrenador des de l'inici d'una campanya. Tot el bagatge que tenia Seligrat a terres aragoneses era desenvolupar les funcions de pivot defensiu al Barbastro, el Binéfar o el Fraga. I en la seva darrera temporada a Alcampell (Osca) va penjar les botes i va agafar les regnes de l'equip a les últimes jornades.

"Dins de la Tercera Divisió, crec que era una gran porta d'entrada per poder dedicar-me al futbol. Fins aquell moment, era professor d'institut d'educació física i tenia clar que em volia dedicar a ser entrenador", admet Seligrat a Ràdio Sabadell. El de Torrent va deixar la seva feina i la seva família per anar a Terol a fer d'entrenador i emprendre un camí que, fins al dia d'avui, ha estat prou exitós. Ara bé, l'experiència a terres aragoneses no va sortir com ell esperava. "Va caure regular. Tenim un grandíssim record d'ell i ens explicava el difícil que era intentar lluitar contra una cosa que mai s'havia viscut a una ciutat com Terol. La gent no va arribar a saber què havia fet per venir a Terol i això va xocar amb una afició bastant vella", reconeix el periodista de Cadena SER Teruel, Juan Pobo.

La principal lluita que va tenir Seligrat a Terol va ser l'estructura de club amateur sobre la qual es fonamentava fa 15 anys l'equip que militava a la Tercera aragonesa. "Començava com a entrenador i creia que el fet de treballar molt, era el millor que podia fer un professional. Va ser una gran errada. Jo arribava amb una idiosincràsia de molta professionalitat a un club i a una categoria on això, fins i tot, no estava ben vist", assegura Seligrat. "Es va trobar una ciutat i un club amb un retard majúscul, que no entenia que els jugadors havien de ser professionals matí i tarda", afegeix Pobo.

El futbol "vistós" de Seligrat

I quina era la proposta futbolística d'aquell Toni Seligrat dels seus inicis? Titllat d'entrenador defensiu i de donar poques oportunitats als més joves, el valencià no és precisament recordat així en aquella època. "Seligrat volia un equip que controlés la pilota, que proposés fer futbol. El seu objectiu era que el seu equip il·lusionés i fos vistós", descriu Juan Pobo. Germán Beltrán, davanter d'aquell equip, explica que per sobre de tot, allà on més insistia Seligrat era en l'ordre i la disciplina: "Li va donar un segell gran a l'entitat i a l'equip. Volia seriositat i disciplina pel que fa a tot el que comporta el professionalisme". I Juanjo Pereira, jugador de 19 anys aleshores cedit pel Valencia, recorda que Seligrat va aposar molt per la gent que començava llavors a jugar en categories sèniors: "Intentava aconsellar-te i no era gens dèspota. Si estaves bé, jugaves i apostava pels joves. Jo vaig jugar-ho tot".

Un Teruel de més a menys

Les coses no podien començar millor, amb set victòries en les set primeres jornades: Fuentes, Ebro, Universidad, Calatayud, Barbastro, Monzón i Alagón. A partir d'aleshores, però, la cosa va canviar. De ser líders, a la caiguda lliure i la tensió amb la graderia. "Teníem una plantilla amb gent veterana i molt jove. Toni (Seligrat) era molt fidel a la seva seriositat i alguns jugadors no volien avançar", critica Beltrán. Pereira afegeix l'argument del mal temps: "La meteorologia era espectacular: la neu, les pluges... Els camps estaven plens de fang i teníem un equip per jugar a futbol". El cert és que, amb el pas de les setmanes, fins i tot van acabar apareixent pintades en contra seva.

A tres jornades per al final, Seligrat va decidir plegar: "Estàvem novens, feia dos mesos que no cobràvem, hi havia deutes i un ambient al camp que no era gens bo per l'equip. A la primera volta, el president del Teruel va sortir públicament per dir que jo seria entrenador del Teruel mentre ell fos president però el vaig convèncer". 15 anys després, aquell adéu precipitat segueix sent l'única dimissió, juntament amb la del desaparegut Huracán, en el currículum de Seligrat. Després de la derrota per 0-2 contra el Sariñena, el de Torrent va marxar i el Teruel ja no va tornar a puntuar: 3-2 a La Fueva, 3-4 contra el Fraga i 2-1 a Utebo. Des de la seva marxa de Terol, Seligrat ha passat per les banquetes del Ciutadella, l'Sporting Mahonés, l'Aris grec com a segon entrenador, el Gandia, l'Olímpic de Xàtiva, el Lleida Esportiu, el mencionat Huracán, l'Alcoyano i el Sabadell. Diumenge (17h), partit especial contra el Teruel per recordar d'on venen les seves arrels com a entrenador.
 

Escolta el reportatge sencer sobre els inicis de Toni Seligrat com a entrenador al Teruel: