L'educació al debat de Poble Lliure: "Hem de repensar com tornem a fer l'escola en català atractiva"

L'educació, la llengua, el finançament públic... el debat està ben a flor de pell. Per això, Poble Lliure, l'Assemblea i Òmnium han organitzat un debat sobre la llengua a l'escola sota el títol 'L'educació segrestada' a l'Espai Àgora. Xavier Diez, historiador i membre de la USTEC -que ha participat per Skype, ja que estava en quarantena-, ha dibuixat un panorama pessimista des de la seva vessant historicista, tant per la globalització i el creixement demogràfic: "Hem passat de dotze alumnes per professor, a després de les retallades, fins a 15 alumnes per mestre", ha dit. En la seva opinió, l'educació no serveix d'ascensor sinó de "bloqueig" social; "aquest és un país classista i només cal veure la xarxa publicoprivada".

A més ha criticat la revolució 4.0 i la tendència a fer les "aules telemàtiques" o convertint els mestres en "coaches". Per Díez, ens estem "americanitzant" en un escenari sense classes mitjanes i una educació competencial, és a dir, "per aprendre a treballar i d'altres per a pensar i manar". Per la seva banda, Gerard Forès, filòleg i coordinador de la comissió de llengua de la Intersindical, ha volgut centrar-se en el centre de la llengua: "en aquest país volíem ser independents tenint un 1% de representació sindical [independentista]". En la seva intervenció ha estat molt crític amb la Fundació Bofill o la privatització de l'educació. Ha posat sobre la taula quatre conceptes: segregació per origen, "hem de trencar els mecanismes de la diglòssia", ha afegit i s'ha referit a la norma del 25% de llengua castellana com un "territori desconegut".

A més, ha carregat contra la Generalitat pel seu paper en la formació dels nous mestres, la funció de la inspecció o les polítiques en el mercat laboral que provoca que després el conflicte lingüístic aparegui en àmbits com la sanitat. "Hem de repensar com tornem a fer l'escola en català atractiva", ha afegit. Durant la intervenció del públic, Díez ha assegurat que l'estat espanyol "tracta de destruir el país, i més val ser-ne conscients, nosaltres anem amb un lliri a la mà".