Les claus del mig milió d'euros injectat al Centre d'Esports pels seus inversors principals

El Centre d'Esports Sabadell ha anunciat avui una injecció de 500.000 euros per part dels seus inversors principals, incloent-hi el grup representat pel sabadellenc Pau Morilla-Giner i també pel que encapçala l'actual president, Esteve Calzada. La partida ajudarà a equilibrar el pressupost aprovat per a la present temporada cobrint el dèficit previst.

"Els inversors prediquem amb l’exemple quan demanem ajuda per aconseguir ingressos per finançar el club. Amb aquesta aportació, els actuals inversors haurem aportat ja 8,5 milions d'euros durant els darrers cinc anys, més que ningú altre a la història del club. Al marge d’aquestes aportacions dels accionistes, és imprescindible que el club continuï fent créixer els seus propis ingressos de socis, patrocini i aportacions de les institucions per tal d’avançar poc a poc cap a un autofinançament que faci que el club no depengui cada temporada de les contribucions financeres dels seus accionistes”

 

Esteve Calzada, president del Centre d'Esports

El @CESabadell informa que @estevecalzada i el grup d'inversors del club faran una injecció extra de 500.000 euros per cobrir la diferència en els pressupostos previstos inicialment https://t.co/BebNwnY1P7

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) March 28, 2022

Repassem algunes de les claus d'aquest mig milió injectat a l'entitat per part dels actuals inversors:

• Implica aquesta injecció que hi hagi una desviació del pressupost?

No, era una quantitat que ja estava prevista quan es va fer la previsió d'ingressos i despeses de la present temporada. Aquesta recollia un dèficit de 2'1 milions d'euros entre els recursos que és capaç de generar el club i les despeses que té en aquest curs. La quantitat total de costos frega els 5'8 milions d'euros segons les xifres aprovades a la Junta General Ordinària del passat desembre. Els guanys s'eleven als 3'65 milions incloent-hi conceptes com la publicitat i patrocinis, els carnets de soci, les taquilles o el famós paracaigudes pel descens. El concepte pressupost, per cert, inclou totes les finances de l'entitat, no fa referència únicament als salaris de la primera plantilla, que seria aproximadament la meitat del total.

• Com s'equilibren els dos milions de dèficit previst?

La diferència que existeix actualment entre el pressupost i la part autofinançada és superior als dos milions, com ja tenia pressupostat el Centre d'Esports. Això no implica que es generi un deute d'aquesta quantitat, ja que a la tresoreria de la passada temporada hi havia els cèntims de les ampliacions de capital que es van haver de fer en motiu de l'ascens, ja que el Consejo Superior de Deportes (CSD) obliga a tenir un capital mínim per militar a la Liga. El mig milió d'euros dels inversors pactat en el moment de confeccionar aquests números i anunciat avui són la diferència entre el total de despeses i la suma d'ingressos més la tresoreria existent. Per això, el comunicat publicat pel club recull que serveix per cobrir el dèficit previst.

• Quin paper juga l'ajuda pel descens de l'any passat?

Tot equip que ha passat pel futbol professional i perd aquest estatus rep una compensació econòmica. En el cas del Centre d'Esports, que només va poder ser-hi una temporada a Segona Divisió, és d'1'25 milions d'euros. Aquest paracaigudes està emmarcat dins dels ingressos de 3'65 milions generats enguany i exposats a la citada Junta General, la darrera feta pels accionistes de la societat anònima esportiva. Com és evident, si l'equip segueix militant a Primera RFEF la pròxima temporada, ja no disposarà d'aquesta ajuda extra per haver descendit des del futbol professional, i per aquest motiu es preveu que el pressupost del següent curs sigui més modest que el de la present temporada.

• La fórmula de la inversió: un préstec que es convertirà en accions

La injecció de capital feta pels inversors del club s'ha dut a terme a través d'un préstec que, a la llarga, passarà a convertir-se en accions, amb la qual cosa el paquet accionarial que controlen serà superior al que actualment tenen. És una fórmula que s'acostuma a emprar en aquest tipus d'operacions, ja que permet tenir liquiditat al moment sense haver de recórrer als processos burocràtics lligats a una convencional ampliació de capital. És a dir, és la manera de disposar d'aquest diner sense estar subjecte a la demora que comporta tota ampliació de la massa accionarial.

• Quin paper juga l'Ajuntament en aquest context?

Dins dels ingressos previstos en el pressupost del Sabadell -i que no han tingut variacions significatives respecte el que s'havia projectat-, no totes les quantitats han estat ingressades a les arques de l'entitat. El millor exemple és el de les taquilles. S'apropa el tram final de la lliga i, com hem vist en els dos darrers partits, les entrades venudes en el moment decisiu poden apuntalar aquesta entrada de capital. Un altre dels punts projectats pel Sabadell i que està encara per confirmar-se és la partida destinada per part de l'Ajuntament, fixada en el pressupost dels arlequinats en 300.000 euros. No hi ha acord per renovar el conveni entre el Consistori i el Sabadell, però segons ha pogut saber Ràdio Sabadell, les dues parts tenen previst reunir-se de manera gairebé imminent per intentar posar fil a l'agulla i desbloquejar aquest punt.

• La importància d'un projecte autofinançat

Com escrivia el mateix Esteve Calzada en el comunicat emès pel Centre d'Esports, els actuals inversors ja han injectat vuit milions i mig d'euros al club. En la mesura que el Sabadell sigui capaç d'autofinançar-se ampliant els seus ingressos (socis, entrades, publicitat, subvencions, patrocinis...), podrà aspirar a projectes més ambiciosos o, si més no, no dependrà tant de les inversions externes com passa en l'actualitat. És una de les parts en les quals l'actual president arlequinat ha insistit més quan ha exposat el famós Pla Tornarem: el compromís dels inversors a seguir apostant pel projecte, però en el marc d'una planificació que inclou també altres branques com el suport de la massa social, el teixit empresarial local o les institucions públiques.