L'Escola Pia s'emporta un derbi ple de tensió i fa un pas de gegant cap a la Copa del Rei

Dir que les graderies de Cal Balsach estaven plenes seria quedar-nos curts. Seria més concret dir el pavelló, perquè no hi havia cap butaca lliure, però moltíssima gent va viure de peu el derbi entre el Club Natació Sabadell i l'Escola Pia que es van acabar emportant els escolapis (5-8). "Sempre hi ha molt d'ambient, però mai ho havia vist així", se sentia entre els aficionats. El Club ja no es jugava res, més enllà que un derbi és un derbi; la Pia, seguir en zona de Copa del Rei. El partit, com és sabut, arribava amb tota la moguda Borja Burgos, destituït com a tècnic dels verds pocs dies abans per, suposadament, haver tingut contactes amb el Club per entrenar-lo la temporada que ve. Potser per tot plegat aquest espectacular ambient.

Els aficionats del Natació Sabadell eren els més nombrosos, però els més sorollosos, els escolapis. "Costa explicar-ho, i això no es paga amb diners. Aquesta gent ens anima cada setmana i es crea una comunió brutal. És or", diu orgullós el capità de la Pia, Llorenç Tarrés. Des del minut zero van animar incansablement el seu equip i van tenir càntics per a tots, Borja Burgos i Diego Blanco (el tècnic del Club) inclosos. "Són anècdotes, mentre no faltin el respecte, m'ho prenc de broma, però el que no m'agrada és quan canten que trepitgin a un jugador que està a terra", assegura Blanco. Tensió a les grades i tensió al parquet. Les picabaralles no es podrien comptar amb els dits de les mans, i pràcticament ningú se'n va salvar. Cal dir, això sí, que al final va haver-hi salutacions i esportivitat entre els dos bàndols. Tampoc es va salvar la tanca de protecció on estaven situats els aficionats escolapis, que amb la festa final amb els jugadors, va acabar cedint. Afortunadament, no es van haver de lamentar fets greus, més enllà de l'enuig dels responsables de Cal Balsach.

Sobre la pista, el partit va ser com un xiclet, i no només per les enganxades. La Pia va agafar un avantatge de tres gols i des de llavors, va ser un estira i arronsa constant. Quan el Club s'apropava, els verds es tornaven a distanciar, i així constantment fins al 5-8 final. Pepe Font, amb tres dianes, i Santi Sardà, amb dues, van ser els homes més actius i destacats dels vencedors. "Fa anys que estem demostrant que som un equip, independentment que estigui el Borja (Burgos) o no. Hem fet un pas endavant i esperem seguir així fins a final de temporada", afirma Sardà. En els locals, Dani Salgado, amb un 'hattrick' i una xilena espectacular inclosa, va ser el millor. "Per l'edat que tinc, estic content pels gols, però trist perquè sempre fa mal perdre el derbi. Ells, però, són un gran equip que fa molts anys que juguen junts i són els justos vencedors", reconeix el jugador nedador.

Ja sense Burgos, qui es va fer càrrec dels escolapis va ser el fins ara segon entrenador Carles Vidal, que va superar amb nota la seva estrena. La Pia, tercera, va guanyar però també ho van fer el Manresa (segon), el Mataró (quart) i el Pallejà (cinquè), cosa que demostra que era un triomf necessari per seguir ocupant l'última plaça que dona accés a la Copa del Rei. El Natació Sabadell es queda setè allunyat d'aquests llocs. Encara amb tota l'adrenalina, pràcticament no hi ha marge de descans, perquè la Segona Divisió B de futbol sala es reprèn aquest mateix dimecres.