Lluís Coloma, músic: "El boogie-woogie no li agrada a ningú, només al públic"

Aquest divendres a les nou de la nit puja a l'escenari de la Cava Urpí el pianista Lluís Coloma. I tot i que actua un parell o tres de vegades en aquest espai, ara ve amb tota la tropa, literalment.

El concert és de Lluís Coloma & His Strings Troupe. S'ha proposat l'objectiu de renovar i reinventar les seves formacions habituals per aconseguir moltes més textures i colors. Així, executa blues, jazz, i boogie-woogie, i ho reivindica dins i fora dels escenaris. Lluny de considerar-la una música del passat, i després de dues dècades de voltar pel món, ara Coloma planteja una nova formació per tocar aquests ritmes, amb Mireia Puigmal i Joao Silva als violins, Uixi Amargós a la viola, Oriol Català al cello, i Arnau Julià a la percussió. Coloma evocarà un imaginari èpic i cinematogràfic, i ho farà de manera orgànica i original, trencant els esquemes, i també els límits.

"És un format nou, és la primera vegada que toco en aquest format, perquè ara amb l'últim disc vaig fer aquesta història de la troupe. La troupe poden ser des de 40, fins a 2 o 3. Aquesta és la strings troupe, de cordes, quartet de corda, amb el piano, i després també hi ha percussió"

"Per desgràcia no té una promoció prou important. No hi ha una exposició real d'aquest tipus de música. Sempre m'agrada recordar aquesta frase que deia el meu amic Bob Seeley, que té 95 anys. Una llegenda viva del boogie-woogie, que tota la vida ha tocat boogie-woogie i que va conèixer els mestres. I sempre em deia que el boogie-woogie no li agrada a ningú, només al públic"

Lluís Coloma, músic