L'OSV comença temporada amb la troika de Viena i una estrena

Hi havia ganes. Es notava a l'escenari, abans del concert i ho confirmava la concertino, Marta Cardona: "Han creat una bèstia" assegura, "tenim moltes ganes de tocar, ànsia de compartir cultura amb la gent". Dirigit per Andrés Salado (Madrid, 1983) el primer recital de la temporada ha començat amb l'energia de l'obertura de Les Noces de Fígaro (o de Susana, com ha suggerit l'orquestra) per acabar a un elèctric quart moviment de la vuitena de Beethoven. Des del principi, magistralment dirigit per Salado qui ha explotat el talent de l'orquestra per canalitzar les ganes de música dels intèrprets.

Entremig, han passat Hayden (per completar aquesta troika de l'escola de Viena) i la solista Mariona Camats (Barcelona, 1997). La violoncel·lista ha ofert una lliçó tècnica interpretant el concert per a cello amb molta solvència. Cosa que el públic li ha tornat amb una ovació. Després ha completat el concert Ferran Cruixent amb la peça (d'estrena): 'Victòria de la nova lluna', inspirada en la primera dona d'Adam: Lilith i basat en textos de Jaume E. Pons Alorda i Anna Gual. "Ella va marxar del Paradís" assegurava un dels violins, "és com Carmen o Gilda, la primera dona lliure". El cor femení de l'Orfeó Català ha aportat la veu en una peça que la platea ha reconegut amb el compositor a l'escenari.

L'estrena de la temprada simfònica local 2021-22 ha conclòs amb el clàssic: Beethoven. En aquest cas una simfonia poc habitual, "ens hem adonat que era la més difícil" apuntava Cardona, quatre moviments on el clímax no està on s'espera, el geni ens recorda els minuets, l'humor o ens hi col·loca una peça com la del rellotge de Hayden al segon mvoviment. Una partitura que convida l'orquestra a irradiar energia, com ha passat a La Faràndula. Però mentre a dalt hi havia talent jove, a les butaques encara no arriba. Aquest vespre el teatre s'ha omplert amb el públic entregat i fidel de cada temporada.