'Monroe-Lamarr', amb la sabadellenca Elisabet Casanovas, exhaureix les entrades per aquest diumenge al Teatre Principal

L'actriu sabadellenca Elisabet Casanovas encarnarà la icònica Marilyn Monroe aquest diumenge, a les 18 hores, al Teatre Principal en l'obra Monroe-Lamarr, una ficció dirigida per Sergi Belbel, amb text original de Carles Batlle, i l'actriu Laura Conejero, encarregada d'acompanyar-la a l'escenari, interpretant a Hedy Lamarr. A l'obra, que ha exhaurit les entrades, hi podem trobar un diàleg fictici entre ambdues actrius en un thriller on parlen de diversos esdeveniments que poden fer canviar el curs de la guerra freda. La trobada no se sap si va produir-se realment, però té com a punt d'unió un apartament on van viure tant Marilyn com Lamarr en èpoques diferents. Així doncs, és una obra on la complicitat sobre l'escenari és clau, malgrat la diferència d'edat tant de les actrius com dels papers que interpreten. Un altre dels pilars de l'obra és la denúncia al paper de la dona a Hollywood, més tenint en compte que s'ha d'interpretar dues de les ments més importants que han passat a la història cinematogràfica i que ho fan per coses més enllà de la seva aparença. I és que, per exemple, Hedy Lamarr va oferir els seus serveis al Govern dels Estats Units, on va crear un sistema de detecció de torpedes teledirigits. Aquest invent és l'arrel de la qual neix el sistema wifi que utilitzem per connectar-nos a internet avui dia. Marilyn-Lamarr va ser una de les primeres obres a rebre públic després de la represa cultural del mes de novembre, compaginant nou mesos d'assajos en línia i presencials.

Casanovas té l'oportunitat d'actuar a la seva ciutat natal, un dels fets que més l'emociona, acompanyat de la responsabilitat d'haver d'interpretar una de les actrius més impressionants de la història:

"Ha sigut molt interessant investigar sobre la Marilyn Monroe, conèixer la seva infància, el context on es trobava, que no havia de ser gens fàcil. També, el concepte de la dona objecte, que havia de ser terrorífic. És veritat que, tant la Laura com jo, encara que siguin personatges coneguts i reals, en especial la Marilyn, tinc la sensació que ens hem posat molt al servei del text, on hi ha moltes contextualitzacions reals, encara que la conversa sigui ficcionada".

Per al director de l'obra, Sergi Belbel, el xoc generacional de les actrius americanes representades s'aprofita del mateix fenomen real de les seves intèrprets catalanes:

"La veritat és que és bonic veure com hi ha aquesta relació entre elles dues, la Laura una actriu de teatre més consagrada, i l'Elisabet, de la nova fornada, una noia coneguda per la sèrie Merlí. És maco veure aquest xoc generacional entre elles i com defensen amb dents i ungles els seus personatges".

"Retrata fidelment aquest sistema de Hollywood de dona objecte i de la cosificació de les actrius, perquè les tractaven com objectes més que subjectes. Aquí veus dues ments, una més tràgica com la de la Marilyn, una altra, que ha passat aquesta maroma del fet de ser oblidada, quan era un cap privilegiat i una persona completament excitant intel·lectualment, i que el sistema va condemnar a l'oblit i pràcticament al patetisme".