Quique, menjador compulsiu: "Vaig venir a l'associació a perdre pes i he trobat un regal més gran, acceptació"
Des de fa sis anys, l'Associació de Menjadors Compulsius Anònims agrupa les persones que pateixen addicció al menjar com a via d'escapament a l'ansietat o la inseguretat. Seguint un model semblant al dels alcohòlics anònims, l'entitat organitza trobades setmanals entre els seus membres per ajudar-se mútuament i donar-se suport amb les seves experiències personals. "Jo vaig venir per perdre pes i he trobat un regal més gran: serenitat, tranquil·litat, acceptació i una nova manera d'entendre la vida", ha confessat en Quique, un dels membres de l'associació que participa en aquestes trobades que cada dimecres tenen lloc a la parròquia de la Puríssima. Per a la Isabel també ha estat molt important aquest suport anònim de persones que han passat pel mateix que ella, "ja que com més malament estàs, més t'aïlles i més menges. Aleshores tens més sentiment de culpa, més ràbia contra un mateix. Aquí he trobat el suport del grup", ha assegurat al programa Al matí de Ràdio Sabadell. "El menjar només és un símptoma d'aquest malestar que portes dins teu", ha afegit la Isabel, que també ha recordat que les trobades ofereixen una ajuda que sempre ha de complementar el treball d'un psicòleg i d'un nutricionista o endocrinòleg.
A diferència dels alcohòlics anònims, els menjadors compulsius no poden desconnectar de la seva addicció i s'hi han d'enfrontar diversos cops al dia. "Nosaltres ho tenim més difícil perquè socialment moltes coses se celebren amb el menjar, hem d'alimentar-nos, hem de tocar menjar i hem d'estar molt ben mentalitzar de controlar-nos i no fer segons quines coses", ha puntualitzat la Maria.
Un dels seus objectius actuals és créixer i per aquest motiu han organitzat una trobada informativa el pròxim 13 de febrer, a dos quarts de sis de la tarda, a la parròquia de La Puríssima, tot i que també es pot contactar amb l'Associació a través del seu web i del telèfon 619 85 79 15.
Podeu escoltar l'experiència de la Isabel, la Maria i el Kike, aquí: