Ofrena floral a la plaça de Montserrat Roig | Ràdio Sabadell
Record a les víctimes de l'Holocaust i a nous dos sabadellencs
Entitats, familiars i partís polítics recorden les víctimes de l'Holocaust en un acte a la plaça de Montserrat Roig, l'espai en què hi ha el monòlit de record als seixanta sabadellencs deportats als camps nazis. L'acte s'ha fet per commemorar el Dia Internacional en Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Record en silenci i dolor per als seixanta-dos deportats sabadellencs als camps nazis. Els familiars, i també associacions i entitats de la ciutat, han volgut recordar-los amb flors que han dipositat davant del monòlit on s'hi ha instal·lat fins a set espelmes. "Crec que no hem d'oblidar la història i perquè no es troni a repertir" afirma Rebeca Pérez, familiar del deportat José Pérez Coello, "penso que falta molt a fer a les escoles. Quan vaig fer història és un tema que es passa de puntetes".
La memòria històrica és una assignatura pendent per a moltes famílies, també per Joan Batet i Roser Batet familiars de Ramon Batet. "És important ser-hi, perquè són persones de casa que han estat oblidades" assegura la Roser. Precisament, enguany la celebració inclou dos noms més en aquesta funesta llista i és que arran de les investigacions dels historiadors, s'ha descobert dos nous sabadellencs que van acabar als camps de concentració.
Després de seguir la pista de dues noves identitats, els historiadors locals i el Museu d'Història han descobert dos nous noms de sabadellencs deportats als camps d'extermini. Es tracta de Pere Sabaté Carbonell i José García Campillo, que se sumen als 60 noms rescatats fins ara. Coincidint amb el Dia Internacional en Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, l'historiador i tècnic del Museu d'Història de Sabadell, Genís Ribé ha passat pel programa El Cafè de la Ràdio per explicar com s'ha fet aquesta troballa.
Segons l'historiador Gení Ribé l'obertura i digitalització dels arxius de l'holocaust són claus pels investigadors. En aquest cas, la història va començar entre els 26 milions de documents de l'arxiu d'Arolsen: "Uns companys de l'Amical Mauthausen van dir-nos que havien localitzat dues persones que podien tenir relació amb la ciutat" ha dit, "vam estirar el fil i amb els companys de l'Arxiu Història de Sabadell s'ha completat la recerca".
Qui són?
Així han descobert en Pere Sabater Carbonell, qui va néixer a la ciutat el 1910 tot i que en va marxar quan tenia dos anys. En el seu cas va ser empresonat el 1944 i després de passar per les presons franceses, va ser deportat al camp de Dachau, a Alemanya. Gràcies a la documentació se sap que va sobreviure i va ser alliberat, tot i que Ribé reconeix que no se'n sap gaire més res.
L'altre sabadellenc és José García Campillo. Va néixer a Múrcia i va venir a Sabadell on es va casar, vivia i treballava en el moment de l'esclat de la Guerra Civil. Va exiliar-se i després va ser deportat a Mauthausen i després al camp de Gusen on va morir el 1941. Ribé ha explicat que els seus dos noms s'afegiran a la documentació de l'exposició "Deportats" que ha de sortir al mercat aquest any 2021.
Tal com s'ha fet amb els altres deportats, ja s'han encarregat dues noves "stolpersteine" per col·locar a les cases on van viure. "D'aquests seixanta deportats, de molts no en tenim res, ni fotografies, però hem aconseguit el rostre de trenta d'ells i és gràcies al fet que molts familiars han escoltat aquesta iniciativa i han aportat documents, sovint no en tenim prou amb els arxius" ha explicat Ribé.
