Sergi Cabanas: "Tòquio 2020 serà l'objectiu principal però jo sóc un jugador de club"

En els últims dos anys, la carrera esportiva de Sergi Cabanas ha entrat en una altra dimensió. Ha passat de ser una jove promesa a les categories inferiors de la selecció espanyola i un waterpolista que començava a despuntar al Club Natació Sabadell, a un defensor de boia consolidat en els esquemes de David Martín i a ser renovat com a "jugador franquícia" per la junta directiva de Can Llong. Peça angular del nou projecte dirigit per Quim Colet des de la banqueta, Cabanas ja pot presumir, amb només 23 anys, de tenir dues plates de màxima llei a les vitrines de casa seva: la de l'Europeu de Barcelona 2018 i la del Mundial de Gwangju 2019.
 

Subcampió europeu i ara mundial. Molesta aquesta etiqueta de 'sub'?

A mi personalment em molesta, però sobretot la de subcampió del món. La de subcampió d'Europa crec que ningú s'ho esperava i va ser un regal. El subcampionat del món ens va fer molt mal.

A Corea del Sud elimineu a la 'Sèrbia B' a quarts i a tota una Croàcia a semifinals. Què va fallar contra Itàlia?

M'han fet molts cops aquesta pregunta i sempre respondré el mateix: no vam sortir posats. L'equip es creia que podia guanyar el Mundial i vam perdre un punt d'aquesta humilitat que ens ha caracteritzat tant. Vam menysprear Itàlia i a Itàlia no la pots donar mai per vençuda.

Amb tanta atenció mediàtica aquests dos últims estius, un s'acostuma?

Jo crec que mai t'acostumes. Estem a un esport on és molt difícil tenir reconeixement. Has de quedar subcampió d'Europa i del món consecutivament per tenir un mes de mitjans. Costa adaptar-me i tant de bo m'adapti, perquè significarà que la cosa estarà funcionant.

Si t'ho arriben a dir fa dos estius, t'ho creus?

Ni de conya. És impossible. Amb 21 anys veia molt negre entrar a l'Europeu perquè era el tercer defensor de boia de la selecció. Inclús, et diria més: ni m'imaginava que em portarien al Mundial.

Com ha estat això de disputar un gran campionat a l'altra punta del món?

M'ha costat perquè sempre m'agrada tenir els campionats el més a prop possible perquè et puguin venir a veure els familiars. Amb les inferiors, els meus pares havien vingut a Tbilissi, a Istanbul... Enllaçant amb Portugalete, hem estat un mes i mig fora de casa, i jo no estic acostumat a això. Quan vaig arribar a casa, no volia marxar, però és una experiència que enriqueix molt i espero poder-ho fer tots els estius.

Com és l'ambient de la selecció amb tant Atlètic-Barceloneta i jugadors veterans com el Dani López Pinedo —resident a Sabadell—, el Felipe Perrone, el Blai Mallarach...?

No et diria que és l'ambient del Club perquè no té res a veure, però intenten que t'integris tota l'estona i et transmeten aquesta confiança. 

I el pròxim estiu, Tòquio...

Si vols optar al màxim, has de guanyar als millors. Ens toqui qui ens toqui, els haurem de guanyar. No hi ha més.

Aquí hi haurà 12 equips i les convocatòries es reduiran...

Pel que tinc entès, són 13 jugadors però jugaran 11 i dos es quedaran fora de la Vila Olímpica. Em mullaré i diré que és una decisió pèssima veient com estan les normes. Hi haurà partits que no s'acabaran o acabarà jugant el segon porter.

Tot anirà enfocat als Jocs Olímpics aquesta temporada?

Serà l'objectiu principal i ambiciós, però com ja he defensat molts cops, sóc un jugador de club. Aquesta temporada m'apassiona especialment perquè tinc tot el suport de la junta directiva del Club Natació Sabadell. Ells creuen que puc liderar un projecte i això et dóna un extra.

Piles carregades a l'equip després d'un mal any?

Piles carregades i ambició pels núvols. S'ha ajuntat un bon grup de jugadors. Tenen clar que no han vingut aquí a passar-ho bé i tenen clar, també pel Quim (Colet), que l'ambició i l'exigència seran màximes. 

Més de la meitat de la plantilla és nova...

Considero que s'han fet uns bons fitxatges. Aquest plus de control que et dóna l'experiència la pots combinar amb la bogeria dels joves, que poden sortir a la contra i ser un incordi. Mai havia tingut el plaer de jugar amb ells en el mateix equip.

I la incorporació de l'Edu Lorrio, company a la selecció?

En àmbit nacional, és el millor porter que podies fitxar. Per davant només hi ha el Dani López-Pinedo.

Com afronta un competidor una lliga sabent que és pràcticament impossible que l'Atlètic-Barceloneta no la guanyi?

Tu has de saber quin és el teu objectiu. Saps que l'Atlètic-Barceloneta està a un altre nivell però l'objectiu és entrar a Champions. Si toquem de peus a terra, la nostra lliga és per quedar segons.