"Si us agrada House of Cards, veieu 'Tosca'"

La primera producció operística de l'any, la segona de la temporada 2020-21 després de 'La Flauta Màgica' i 'Macbeth' en format concert, no ha estat per esperada menys celebrada. Un llibret magnífic i una música imponent, al servei d'un argument i uns personatges que amb producció de Netflix i de nom danès hagués estat una sèrie d'èxit. Barítons i soprano de primer nivell i la Simfònica dirigida pel jove director local Sergi Roca han completat un retrobament molt dolç amb el públic sabadellenc. Un menú perfecte per estrenar amb la ja constituïda Fundació Òpera Catalunya al darrere.

El mateix Roca reconeixia en una entrevista a Ràdio Sabadell que "era el primer assaig que feia en català o castellà". És la primera vegada actuava a casa nostra i ho ha fet amb un dels grans noms del repertori operístic i amb nota, un treball meticulós i amb caràcter. "Va marxar d'aquí a estudiar a Alemanya i ha fet uns grans estudis" explica la directora artística de la FOC, Mirna Lacambra. El públic li ha reconegut la feina -amb una ovació doble- i els actors deixant-lo sol i empenyent-lo a davant de l'escenari.

A escena Carmen Solís com a 'Tosca' ha dominat el paper amb mestratge, fent duets magnífics amb el tenor Enrique Ferrer (Cavaradossi) i el baríton Luis Cansino (il Barone Scarpia). El fosc personatge d'Scarpia, luxuriós, falsament religiós i autoritari ha brillat en el famós 'Te Deum' que tanca el primer acte. "Tosca, mi fai dimenticare Iddio!", "Tosca, tu em fas oblidar Déu!", li etziba.

Entre la companyia també hi havia un altre sabadellenc, Pau Armengol fent de sagristà. "És un paper que es llueix moltíssim i que ve molt de gust" assegura. El seu és un personatge més aviat còmic; "aquests gossos volterians, enemics del sant govern", en clara referència a les idees liberals. Per Armengol aquesta és una obra amb intrigues polítiques i evidentment acompanyada d'una música amb molta força: "Si us agrada House of Cards, veieu Tosca" afirmava poc abans d'entrar a escena.

Una 'Tosca' que Lacambra recordava que també un febrer, però el de 1981, era cantant aquest paper a Mèxic. "Estava esveradíssima perquè potser no podia tornar" afirmava, "Però 'Tosca' acaba amb més drama que el 23-F...", li comento, "Sí, sí, per això!".