Tomàs Alcoverro "El periodisme que puc fer em permet explicar coses més concretes i directes, intentar fugir de la generalitat"

Ja es troba a les llibreries el llibre "Tot està per dir", una conversa entre el periodista sabadellenc Plàcid Garcia-Planas i el corresponsal a Beirut Tomàs Alcoverro sobre la seva llarga trajectòria com a repòrter. Més de cinc dècades de feina ininterrompuda que va començar a París el maig del 68 i que l'ha dut a l'Orient Mitjà, on ha brillat com a observadors dels grans canvis que han afectat el món àrab, i que ara el periodista sabadellenc treu a la llum amb les seves preguntes a Alcoverro. "El Tomàs és un amic meu que té un límit fantàstic que és que jo so el seu cap" ha explicat al programa Al Matí Garcia-Planas, "ell no feia el pas per a fer unes memòries, jo ho faré i et burxaré perquè crec que no hi ha memòria sense incomoditat".

Girant les pàgines d'aquest petit volum publicat per Edicions 62 van succeint-se els temes; la identitat, l'escriptura, la religió o els perjudicis d'Occident amb el món àrab. Tot a través del diàleg i recordant els grans esdeveniments històrics de finals de segle XX, des de l'enterrament de Nasser, a l'aiatol·là Khomeini o un sopar amb Tarradellas. "Reivindico les contradiccions com el nucli de la identitat, estem massa mal acostumats a reduir la identitat" ha apuntat el veterà periodista.

Els dos periodistes repassen les cròniques d'una altra època en què el corresponsal no trucava al diari, ni veia el que escrivia a les pàgines de La Vanguardia. Ni tèlex, ni telèfons, ni bones connexions. Alcoverro ha recordat una crònica mai publicada quan Arafat va deixar el Líban amb honors d'estat el 1982. "El periodisme que puc fer em permet explicar coses més concretes i directes, intentar fugir de la generalitat de 'Londres pensa que' o 'Moscou està ben relacionat amb Pequín', coses que al meu entendre estan molt esteses" ha assegurat Alcoverro.